Tot i que el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn complicat amb diverses causes, s’ha parlat de si l’ús excessiu de pantalles podria tenir alguna cosa a veure amb el seu desenvolupament o agreujament. Encara que no està del tot clar com es relacionen el TDAH i les pantalles, aquí tens algunes idees sobre com l’ús de les pantalles podria estar lligat al TDAH:
Exposició de bon matí a les pantalles: Si els nens i nenes es passen hores davant d’aparells electrònics des de ben petits, poden quedar-se massa estimulats, i això podria afectar el desenvolupament del seu cervell. Hi ha gent que pensa que això podria augmentar el risc de desenvolupar TDAH en alguns casos.
Massa temps davant de les pantalles: Passar moltes hores mirant pantalles, com ara la tele, els ordinadors, les tauletes i els mòbils, pot fer que els nens no facin prou activitat física i que no dormin bé. Aquests factors podrien contribuir a l’aparició de símptomes relacionats amb el TDAH, com la hiperactivitat i la falta de concentració.
Estimulació constant: Els dispositius electrònics solen proporcionar una estimulació constant i ràpida que pot dificultar la transició a activitats més lentes i centrades, com fer deures. Això podria afectar la capacitat d’atenció d’un nen i afavorir la distracció.
Contingut inadequat: L’accés a continguts inadequats o violents a les pantalles pot tenir un impacte negatiu en el comportament i l’atenció dels nens, i això es podria confondre amb símptomes de TDAH.
Interferència en les relacions socials: L’ús excessiu de les pantalles pot limitar el temps que els nens passen interactuant amb altres nens, i això és fonamental per al desenvolupament de les seves habilitats socials. La manca d’interacció social adient podria contribuir a la sensació d’aïllament i a dificultats socials, que són característiques del TDAH en alguns casos.
És important recordar que no tots els estudis confirmen una relació causal directa entre l’ús de les pantalles i el TDAH. Alguns estudis suggereixen que hi ha una correlació, però no necessàriament una causa i efecte clar. A més a més, el TDAH té una base genètica i neurobiològica forta, el que vol dir que altres factors, com la genètica i l’exposició prenatal a substàncies, també tenen un paper important en el seu desenvolupament.
Per reduir el risc de problemes relacionats amb el TDAH que podrien estar lligats a l’ús de les pantalles, es recomana establir límits de temps raonables per al temps de pantalla, fomentar activitats físiques i a l’aire lliure i supervisar el contingut al qual els nens tenen accés. També és important buscar assessorament mèdic i psicològic si es sospita que un nen podria estar experimentant símptomes de TDAH per rebre una avaluació adequada i determinar el tractament més adient.
Olga Armengol
Psiòloga Sanitària