Els Límits Educatius. Per què calen?
Haver de limitar la conducta dels infants no sempre ve de gust. Cal posar límits? Per què serveix posar límits als infants?
En moments d’incertesa i por a tots i totes ens agrada tenir una guia, poder intuir que hem de fer o per on podem tirar. En la infància, quan la personeta està en construcció, les emocions s’estan aprenent a gestionar, i les primeres frustracions es fan insuportables, uns límits coherents donen seguretat.
A l’hora de posar límits, i d’educar, tots i totes tenim uns coneixements previs: la manera com ens han educat a nosaltres mateixos.
Ara be, ens serveixen? Els comprem al 100%? O ens qüestionem de quina manera poder-los millorar?
La tasca d’educar la d’aprendre a posar límits és també part d’un procés d’aprenentatge.
Entren en joc els nostres fantasmes del passat, amb la nostra paternitat o maternitat ideal. Ens trobem amb la sensació de ser equilibristes caminant per una corda que oscil·la entre la permissivitat i l’autoritarisme, ser massa sobreprotector/a o ser un dictador/a. Un llistat sense fi de situacions que ens fan estar decidint constantment: l’estona davant de la tele, la quantitat de llaminadures, etc.
Un/a adult/a que no aconsegueix posar un límit amb fermesa i certa flexibilitat, probablement s’enfrontarà amb un nen insatisfet, les demandes del qual aniran en augment. No per un intent de «manipular», ni molt menys. Els infants no manipulen perquè encara no tenen la capacitat de posar-se en la pell de l’altre per a manipular el que pensa o fa. Per tant ho fan seguint els seus desitjos. Però cal cedir als seus desitjos? Els desitjos sempre satisfets impliquen la mort del desig. Per això quan un desig no aconsegueix satisfer-se, el nen pot continuar desitjant (motivant-se).
El desig és «el motor de la vida».
Doncs, quina és la funció dels límits? Un límit…
-
Marca un continent i delimita l’espai pel qual el nen pot moure’s amb seguretat.
-
Ofereix un ambient segur i confiable en el que podrà jugar, explorar i aprendre.
-
Estableix un marc de contenció, funciona com a guia, i també dóna ordre al seu món i genera seguretat.
-
Possibilita l’elecció i permet una millor percepció de la realitat, en reconèixer l’incorrecte del correcte.
-
Permet al nen l’oportunitat de pensar, i de prendre la iniciativa i buscar solucions.
-
Protegeix al nen/a de les seves pròpies dificultats per controlar els seus impulsos, i ajuda a evitar situacions que posin en risc la seva seguretat física i la dels altres.
-
Incrementa el respecte per ell/a mateix/a i pels altres.
-
Afavoreix el desenvolupament de la identitat i fomenta l’autonomia.
Així com els pares i mares defineixen les normes i pautes dins de l’àmbit familiar, també introdueixen als nens en el marc de la societat, possibilitant una millor convivència. Ensenyen a pensar i tenir criteri propi, es a dir, a empatitzar amb les necessitats alienes, a tenir valors…
La tasca de posar límits implica un complex i continu procés d’aprenentatge per ambdues bandes.