Quan demanar hora al psicòleg o psicòloga infantil?

Quan demanar hora al psicòleg o psicòloga infantil?

Generalment pensem en la infància com en un moment feliç, ple, divertit, lliure de les preocupacions i dels problemes de la vida adulta. Costa imaginar que en aquesta etapa tan especial de la vida hi puguin haver dificultats, tot i que ens costi d’entendre, els nens i nenes també poden tenir problemes, complicacions, angoixes, pors, poden patir i passar-ho malament. Des de bloquejos emocionals en determinades etapes de canvi evolutiu, com a l'hora de deixar els bolquers, o de canvis de l'entorn, com l'arribada d'un germanet o germaneta.

Tot i això no deixen de ser nens, amb la fragilitat i la innocència que també caracteritza la infància, i moltes vegades encara no poden identificar què senten ni saber-ne el perquè. Moltes vegades aquesta immaduresa els fa expressar-ho, de manera inconscient, a traves de la conducta i/o el cos. Explosions de mal geni, insomni, enuresi (fer-se pipi), oposicionisme, o estat d’ànim decaigut poden ser normals si es donen de manera esporàdica o dins d’un context que ho pugui explicar, però poden ser una senyal d’alarma quan es repeteixen massa o amb intensitat.

Les consultes a la psicòloga infantil poden ajudar a entendre què li passa al nostre fill o filla, i poden tenir enquadraments ben diversos en cada cas: consultes aïllades, assessorament familiar, consultes terapèutiques, psicoteràpies...

En les exploracions, que es realitzen a l’inici, es realitzen unes visites per poder conèixer millor la realitat del nen o nena i la família. Les exploracions poden constar d’entrevistes, tests projectius o hores de joc. Un cop finalitzada l’exploració s’acorda el tractament o psicoteràpia. 

 

 

 

 

 

 

La psicoteràpia es el tractament d'aspectes psicològics i emocionals. La psicoteràpia en psicologia infantil és realitza de diferent manera que amb adults, ja que el llenguatge infantil és diferent a l’adult. En els nens i nenes s’entén el joc com una forma d’expressió equiparable a la del llenguatge verbal en els adults. S’ofereixen eines per tal de potenciar la seva comunicació, mitjançant el simbolisme i la conceptualització. Seria una activitat similar a la de somiar, però que ens permet l’observació directa. Al oferir-li al nen la possibilitat de jugar en un context particular, amb un enquadrament donat, que inclou espai, temps, explicitació de rols i finalitat es crea un espai únic que el permet obrir-se a l’expressió.

Olga Armengol, Psicòloga Sanitària.

Obrir whatsapp
1
Et puc ajudar?
Hola! En què et puc ajudar?