Preguntes Frequents

Preguntes freqüents

Anar al psicòleg, i més si es per primera vegada, suscita moltes preguntes. En aquest apartat he intentat respondre de forma clara i senzilla aquelles preguntes freqüents que sovint apareixen abans de les consultes, sobretot quan no s'ha anat mai al psicòleg.

Si t'agradaria saber-ne més coses pots realitzar la teva pregunta a l'apartat de contacte.

 

Quant dura la teràpia?

Cada cas i cada persona es diferent, i la durada del tractament es variable. Depenent de la problemàtica a tractar, i la teràpia o teràpies escollides, la duració pot oscil·lar. En els tractaments amb teràpies com EMDR es poden aconseguir resultats en una sola sessió, mentre que si entren en joc dificultats associades a la infància o els vincles afectius es necessitaràn més sessions. Hi ha tractaments que poden durar fins i tot anys Tot i això hi ha persones que, malgrat no estiguin passant una crisi, volen tenir el seu psicoterapeuta de referència sempre. Tot depèn de la demanda de cada persona i de les seves necessitats. La durada i freqüència del tractament depèn del que es vulgui treballar, els objectius a aconseguir, i la disponibilitat i necessitats de cada persona. Sigui com sigui la durada sempre la decideix la persona que em consulta en funció del seu benestar.

 

Cal consultar amb la psicòloga infantil?

Els nens i nenes passen per multitud d'etapes i entrebancs en el camí que els duu a fer-se grans. Alguns pares i mares comencen a preocupar-se quan dubten si el que els passa és normal o no ho es. S'ha d'anar al psicòleg, o es un problema que desapareixerà per si sol? La durada del símptoma, la seva intensitat, i la seva repercussió ho marquen. Segons quant de temps porti arrossegant-ho (una setmana o un any), si és molt intens o poc (atacs de pànic o uns lleugers nervis), o si li afecta a tots els nivells o en situacions molt concretes (li passa només a casa dels avis, o en tots els moments del dia). De tota manera cal estar alerta. Els símptomes no sempre s'identifiquen amb facilitat, i es poden expressar de multitud de maneres: mals de cap, enuresi (es fa pipi al llit), mal humor i irritabilitat, pèrdua de gana, insomni, mal de panxa, apatia... 

 

Psicologia, Psicoteràpia, Psicoanàlisi? Quina es la diferència?

La Psicologia es la ciència que estudia el funcionament mental i emocional de les persones. Els psicoterapeutes poden haver estudiat Psicologia o Psiquiatria (Medicina). Només els Psiquiatres i els Metges poden receptar psicofàrmacs.

La psicoteràpia es el tractament que te com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i/o conductes. El psicoterapeuta es un psicòleg, o psiquiatre amb formació especialitzada i les habilitats i treball personal necessàries per facilitar el canvi psicològic de forma objectiva.

El Psicoanàlisi es una de les corrents psicològiques que existeixen. Treballa partint de la teoria psicoanalítica impulsada per Freud, i es basa en que les nostres vivències sobre els fets que ens succeeixen estan condicionades pel nostre passat. El Psicoanàlisi es una teràpia llarga, però en l'actualitat s'ha adaptat als temps presents, i propicia canvis en menys temps que en els seus inicis.

 

A què es pot anar al Psicòleg?

Els símptomes dels que es queixen les persones que sol·liciten psicoteràpia són variats, afecten a l'experiència personal, la relació amb els altres o dificulten de forma significativa les seves activitats quotidianes. El malestar sovint es manifesta a través d'ansietat, depressió, estrès, conflictes amb la parella, dificultats en les relacions sexuals, etc. o donen lloc a certs comportaments que interfereixen la vida d'una persona en diferents àrees, com ara les addiccions (alcohol, drogues, etc.) els referits a l'alimentació (anorèxia nerviosa, bulímia, etc.). Resumint, les circumstàncies que porten a una persona a sol·licitar ajuda professional són diverses i complexes.

La psicoteràpia propicia canvis congruents amb els objectius que vol assolir la persona. Proporciona ordre al caos facilitant la comprensió d'idees i accions que havien estat confuses. Condueix a cert alleugeriment a capacitar la persona per afrontar ansietats i tensions que havien estat evitades. Condueix a noves oportunitats per aprendre maneres diferents de pensar, sentir i actuar. En definitiva, fa que la sensació de malestar progressivament vagi deixant pas a la de domini i control personal.

El com s'aconsegueixi depèn del problema que plantegi el pacient, de les metes que vulgui aconseguir i en gran mesura del model teòric seguit pel terapeuta, ja que cada perspectiva en psicoteràpia es caracteritza per un conjunt de conceptes i principis que expliquen com ocorre el canvi. La naturalesa, ritme i objectius de les intervencions queden en part definits per l'orientació teòrica del terapeuta.

 

Que es la Psicoteràpia infantil?

Quan detectes que el teu fill o filla pot estar patint malestar emocional es el moment de consultar. La Psicologia Clínica Infanto-juvenil es una especialitat de la Psicologia que treballa amb les dificultats emocionals d'infants i joves.

 

I com funciona?

En una primera sessió ens trobarem els adults i avaluarem la necessitat o no d'iniciar un procés diagnòstic i terapèutic amb l'infant. En ocasions aquesta primera visita ja us pot ajudar a entendre què li pot estar passant, però en altres casos es necessari poder explorar l'infant.

En l'exploració, que consta de 2 a 6 visites, s'avaluen els aspectes que poden estar interferint en el funcionament normal del seu creixement emocional. A traves de tests i proves, puc aproximar-me a les causes del patiment emocional. Els tests projectius (dibuixos i jocs) i els tests psicomètrics (com qüestionaris i tests d'aptituds) son triats segons cada cas, problemàtica i edat. Prioritzo el benestar de l'infant, i la creació d'un vincle que li permeti viure aquest espai i relació terapèutica com quelcom gratificant.

Es realitza una entrevista de devolució amb els pares per tal de traspassar la hipòtesi diagnòstica, explicar què he pogut observar durant l'exploració, i plantejar si cal o no un tractament psicoterapèutic.