Les Conseqüències de l’ús de telèfons mòbils per als bebès

Principalment, podem observar aquestes repercussions:

• Manca de concentració en una tasca determinada: la temptació d’utilitzar el mòbil perquè el nen mengi o es deixa vestir no és gens aconsellable. Amb aquest tipus d’actituds, només aconseguim que el nen no prengui consciència del que està fent i perdem oportunitats molt valuoses perquè presti atenció a una tasca determinada. Jugar amb un cartró, un got d’aigua o un tros de bròquil mai arribarà a ser tant atractiu per a l’infant com estímul llaminer que suposa una pantalla. Llums, sons i colors que passen d’uns a altres sense donar peu a l’avorriment, la reflexió, l’experimentació ni la frustració. En relació amb el menjar encara és més perillòs, ja que l’infant no és conscient de l’acte de menjar, es perd la interacció amb el menjar i el ritual familiar dels àpats, i pot desenvolupar una mala relació amb el menjar. 

• Aïllament social: els humans som éssers socials i, des de la nostra més tendra infantesa, el que més ens enriqueix són les relacions amb altres persones. Als bebès, aquesta relació s’estableix mitjançant el joc i la interacció. L’abús dels dispositius mòbils per als bebès fa que el nen jugui o s’entretengui sol quan hauria de passar la major part del temps compartint amb altres. L’empatia, i les famoses neurones mirall es desenvolupen en aquesta primerenca etapa de la vida, i és un aprenentatge necessari i essencial per a poder aprendre a vincular-nos i relacionar-nos amb normalitat. Estudis assenyalen la manca d’aquesta interacció com a causant de greus alteracions del neurodesenvolupament.

• Manca d’autogestió i absència d’aprenentatge a ajornar el desig: en els nadons i infants petits, l’autogestió es treballa mitjançant la relació amb els seus pares i germans i els límits que ells van establint. L’ús indiscriminat del mòbil per entretenir el bebè, impedint que faci el «que hauria de fer» (jugar, manipular objectes i interactuar amb altres membres de la família, o transitar per una rebequeria), dificulta aquest desenvolupament d’activitats com l’autogestió o la capacitat de suportar la frustració.

• Manca d’aprenentage en autoregulació emocional: Si tranquil·litzem el bebè davant de qualsevol contratemps o rabietes amb la seva sèrie favorita al mòbil que portem sempre a mà, estem impedint que el nen aprengui a gestionar els seus desitjos i emocions de manera saludable. En lloc de fer conscient el bebè del que li passa i ajudar el seu cervell a centrar l’atenció, l’entretenim i no entrenem aquesta part tan important del seu desenvolupament. Un dia o altre haurà de fer front a la frustració, amb amics, a l’escola, amb la parella o a la feina, i llavors seràn necessàries aquestes eines que haurà d’anar aprenent mica en mica i al llarg dels anys. Aprendre a transitar per la frustració, i aprendre a gestionar-la és necessari.

• Hàbits sedentaris: els infants i els bebès han de moure’s i descobrir l’entorn en què viuen. En nadons, per aprendre a percebre el propi cos i els seus límits i possibilitats, i en infants el joc a l’aire lliure, anar al parc, córrer o saltar són molt necessaris per al seu desenvolupament. 

• Menys exposició a estímuls sensorials: els nadons d’un i dos anys necessiten moure’s, manipular les coses, portar-se-ho tot a la boca per experimentar, ja que el seu aprenentatge és sensorial. Si el mòbil es converteix pràcticament en l’única font d’entreteniment, deixen de fer el que els toca i es limiten a fixar la vista i moure el dit a la pantalla. Experimentar amb textures, materials, el menjar, i inclús els límits del que es pot tocar i el que no, son aspectes essencials. 

• Altres problemes físics: sembla que alguns especialistes alerten que estan detectant més problemes als ulls, fatiga visual i dolors d’esquena en nens cada vegada més petits, quelcom que podria estar relacionat amb l’abús de les pantalles.