Haver de limitar la conducta dels infants no sempre ve de gust. Cal posar límits? Per què serveix posar límits als infants?
En moments d’incertesa i por a tots i totes ens agrada tenir una guia, poder intuir que hem de fer o per on podem tirar. En la infància, quan la personeta està en construcció, les emocions s’estan aprenent a gestionar, i les primeres frustracions es fan insuportables, uns límits coherents donen seguretat.
Un camí, una guia.
A l’hora de posar límits, i d’educar, tots i totes tenim uns coneixements previs: la manera com ens han educat a nosaltres mateixos.
Ara be, ens serveixen? Els comprem al 100%? O ens qüestionem de quina manera poder-los millorar?
La tasca d’educar la d’aprendre a posar límits és també part d’un procés d’aprenentatge.
Entren en joc els nostres fantasmes del passat, amb la nostra paternitat o maternitat ideal. Ens trobem amb la sensació de ser equilibristes caminant per una corda que oscil·la entre la permissivitat i l’autoritarisme, ser massa sobreprotector/a o ser un dictador/a. Un llistat sense fi de situacions que ens fan estar decidint constantment: l’estona davant de la tele, la quantitat de llaminadures, etc.
Un/a adult/a que no aconsegueix posar un límit amb fermesa i certa flexibilitat, probablement s’enfrontarà amb un nen insatisfet, les demandes del qual aniran en augment. No per un intent de “manipular”, ni molt menys. Els infants no manipulen perquè encara no tenen la capacitat de posar-se en la pell de l’altre per a manipular el que pensa o fa. Per tant ho fan seguint els seus desitjos. Però cal cedir als seus desitjos? Els desitjos sempre satisfets impliquen la mort del desig. Per això quan un desig no aconsegueix satisfer-se, el nen pot continuar desitjant (motivant-se).
El desig és “el motor de la vida”.
Doncs, quina és la funció dels límits? Un límit…
Marca un continent i delimita l’espai pel qual el nen pot moure’s amb seguretat.
Ofereix un ambient segur i confiable en el que podrà jugar, explorar i aprendre.
Estableix un marc de contenció, funciona com a guia, i també dóna ordre al seu món i genera seguretat.
Possibilita l’elecció i permet una millor percepció de la realitat, en reconèixer l’incorrecte del correcte.
Permet al nen l’oportunitat de pensar, i de prendre la iniciativa i buscar solucions.
Protegeix al nen/a de les seves pròpies dificultats per controlar els seus impulsos, i ajuda a evitar situacions que posin en risc la seva seguretat física i la dels altres.
Incrementa el respecte per ell/a mateix/a i pels altres.
Afavoreix el desenvolupament de la identitat i fomenta l’autonomia.
Els nens i nenes, des de petits, aprenen normes i valors tractant de assemblar-se als adults amb els qui interactuen. La primera forma d’aprenentatge és per identificació. Es tracta mes que de prohibir, d’oferir models identificatius. Ser els seus models, els seus guies.
Així com els pares i mares defineixen les normes i pautes dins de l’àmbit familiar, també introdueixen als nens en el marc de la societat, possibilitant una millor convivència. Ensenyen a pensar i tenir criteri propi, es a dir, a empatitzar amb les necessitats alienes, a tenir valors…
La tasca de posar límits implica un complex i continu procés d’aprenentatge per ambdues bandes.
Olga Armengol, Psicòloga.
Els Límits Educatius. Per què calen?
Haver de limitar la conducta dels infants no sempre ve de gust. Cal posar límits? Per què serveix posar límits als infants?
En moments d’incertesa i por a tots i totes ens agrada tenir una guia, poder intuir que hem de fer o per on podem tirar. En la infància, quan la personeta està en construcció, les emocions s’estan aprenent a gestionar, i les primeres frustracions es fan insuportables, uns límits coherents donen seguretat.
Un camí, una guia.
A l’hora de posar límits, i d’educar, tots i totes tenim uns coneixements previs: la manera com ens han educat a nosaltres mateixos.
Ara be, ens serveixen? Els comprem al 100%? O ens qüestionem de quina manera poder-los millorar?
La tasca d’educar la d’aprendre a posar límits és també part d’un procés d’aprenentatge.
Entren en joc els nostres fantasmes del passat, amb la nostra paternitat o maternitat ideal. Ens trobem amb la sensació de ser equilibristes caminant per una corda que oscil·la entre la permissivitat i l’autoritarisme, ser massa sobreprotector/a o ser un dictador/a. Un llistat sense fi de situacions que ens fan estar decidint constantment: l’estona davant de la tele, la quantitat de llaminadures, etc.
Un/a adult/a que no aconsegueix posar un límit amb fermesa i certa flexibilitat, probablement s’enfrontarà amb un nen insatisfet, les demandes del qual aniran en augment. No per un intent de “manipular”, ni molt menys. Els infants no manipulen perquè encara no tenen la capacitat de posar-se en la pell de l’altre per a manipular el que pensa o fa. Per tant ho fan seguint els seus desitjos. Però cal cedir als seus desitjos? Els desitjos sempre satisfets impliquen la mort del desig. Per això quan un desig no aconsegueix satisfer-se, el nen pot continuar desitjant (motivant-se).
El desig és “el motor de la vida”.
Doncs, quina és la funció dels límits? Un límit…
Marca un continent i delimita l’espai pel qual el nen pot moure’s amb seguretat.
Ofereix un ambient segur i confiable en el que podrà jugar, explorar i aprendre.
Estableix un marc de contenció, funciona com a guia, i també dóna ordre al seu món i genera seguretat.
Possibilita l’elecció i permet una millor percepció de la realitat, en reconèixer l’incorrecte del correcte.
Permet al nen l’oportunitat de pensar, i de prendre la iniciativa i buscar solucions.
Protegeix al nen/a de les seves pròpies dificultats per controlar els seus impulsos, i ajuda a evitar situacions que posin en risc la seva seguretat física i la dels altres.
Incrementa el respecte per ell/a mateix/a i pels altres.
Afavoreix el desenvolupament de la identitat i fomenta l’autonomia.
Els nens i nenes, des de petits, aprenen normes i valors tractant de assemblar-se als adults amb els qui interactuen. La primera forma d’aprenentatge és per identificació. Es tracta mes que de prohibir, d’oferir models identificatius. Ser els seus models, els seus guies.
Així com els pares i mares defineixen les normes i pautes dins de l’àmbit familiar, també introdueixen als nens en el marc de la societat, possibilitant una millor convivència. Ensenyen a pensar i tenir criteri propi, es a dir, a empatitzar amb les necessitats alienes, a tenir valors…
La tasca de posar límits implica un complex i continu procés d’aprenentatge per ambdues bandes.
Olga Armengol, Psicòloga.
Els Límits Educatius. Per què calen?
Haver de limitar la conducta dels infants no sempre ve de gust. Cal posar límits? Per què serveix posar límits als infants?
En moments d’incertesa i por a tots i totes ens agrada tenir una guia, poder intuir que hem de fer o per on podem tirar. En la infància, quan la personeta està en construcció, les emocions s’estan aprenent a gestionar, i les primeres frustracions es fan insuportables, uns límits coherents donen seguretat.
Un camí, una guia.
A l’hora de posar límits, i d’educar, tots i totes tenim uns coneixements previs: la manera com ens han educat a nosaltres mateixos.
Ara be, ens serveixen? Els comprem al 100%? O ens qüestionem de quina manera poder-los millorar?
La tasca d’educar la d’aprendre a posar límits és també part d’un procés d’aprenentatge.
Entren en joc els nostres fantasmes del passat, amb la nostra paternitat o maternitat ideal. Ens trobem amb la sensació de ser equilibristes caminant per una corda que oscil·la entre la permissivitat i l’autoritarisme, ser massa sobreprotector/a o ser un dictador/a. Un llistat sense fi de situacions que ens fan estar decidint constantment: l’estona davant de la tele, la quantitat de llaminadures, etc.
Un/a adult/a que no aconsegueix posar un límit amb fermesa i certa flexibilitat, probablement s’enfrontarà amb un nen insatisfet, les demandes del qual aniran en augment. No per un intent de “manipular”, ni molt menys. Els infants no manipulen perquè encara no tenen la capacitat de posar-se en la pell de l’altre per a manipular el que pensa o fa. Per tant ho fan seguint els seus desitjos. Però cal cedir als seus desitjos? Els desitjos sempre satisfets impliquen la mort del desig. Per això quan un desig no aconsegueix satisfer-se, el nen pot continuar desitjant (motivant-se).
El desig és “el motor de la vida”.
Doncs, quina és la funció dels límits? Un límit…
Marca un continent i delimita l’espai pel qual el nen pot moure’s amb seguretat.
Ofereix un ambient segur i confiable en el que podrà jugar, explorar i aprendre.
Estableix un marc de contenció, funciona com a guia, i també dóna ordre al seu món i genera seguretat.
Possibilita l’elecció i permet una millor percepció de la realitat, en reconèixer l’incorrecte del correcte.
Permet al nen l’oportunitat de pensar, i de prendre la iniciativa i buscar solucions.
Protegeix al nen/a de les seves pròpies dificultats per controlar els seus impulsos, i ajuda a evitar situacions que posin en risc la seva seguretat física i la dels altres.
Incrementa el respecte per ell/a mateix/a i pels altres.
Afavoreix el desenvolupament de la identitat i fomenta l’autonomia.
Els nens i nenes, des de petits, aprenen normes i valors tractant de assemblar-se als adults amb els qui interactuen. La primera forma d’aprenentatge és per identificació. Es tracta mes que de prohibir, d’oferir models identificatius. Ser els seus models, els seus guies.
Així com els pares i mares defineixen les normes i pautes dins de l’àmbit familiar, també introdueixen als nens en el marc de la societat, possibilitant una millor convivència. Ensenyen a pensar i tenir criteri propi, es a dir, a empatitzar amb les necessitats alienes, a tenir valors…
La tasca de posar límits implica un complex i continu procés d’aprenentatge per ambdues bandes.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar la navegació, oferir continguts personalitzats i mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències.
Cookie Consent
We use cookies to improve your experience on our site. By using our site, you consent to cookies.
ID used to identify users for 24 hours after last activity
24 hours
_gat
Used to monitor number of Google Analytics server requests when using Google Tag Manager
1 minute
_gac_
Contains information related to marketing campaigns of the user. These are shared with Google AdWords / Google Ads when the Google Ads and Google Analytics accounts are linked together.
90 days
__utma
ID used to identify users and sessions
2 years after last activity
__utmt
Used to monitor number of Google Analytics server requests
10 minutes
__utmb
Used to distinguish new sessions and visits. This cookie is set when the GA.js javascript library is loaded and there is no existing __utmb cookie. The cookie is updated every time data is sent to the Google Analytics server.
30 minutes after last activity
__utmc
Used only with old Urchin versions of Google Analytics and not with GA.js. Was used to distinguish between new sessions and visits at the end of a session.
End of session (browser)
__utmz
Contains information about the traffic source or campaign that directed user to the website. The cookie is set when the GA.js javascript is loaded and updated when data is sent to the Google Anaytics server
6 months after last activity
__utmv
Contains custom information set by the web developer via the _setCustomVar method in Google Analytics. This cookie is updated every time new data is sent to the Google Analytics server.
2 years after last activity
__utmx
Used to determine whether a user is included in an A / B or Multivariate test.
18 months
_ga
ID used to identify users
2 years
_gali
Used by Google Analytics to determine which links on a page are being clicked
