Violència de gènere i confinament

Violència gènere infància

Violència de gènere i confinament

La violència intrafamiliar de gènere ha augmentat i s'ha agreujat durant el confinament. La pandèmia pel Covid-19, i els períodes de confinament poden suposar per a les famílies situacions complicades. A més de les associades al possible contagi, i estrés generat per les mesures preventives s'hi suma la
pèrdua de treball, les dificultats econòmiques, l'amuntegament, l'angoixa, la pèrdua de drets
fonamentals, etc. El confinament doncs, intensifica la interacció entre nens, joves i adults. Augmenten les situacions de violència tant dins de les famílies en les que ja existien situacions de violència, com en les que fins ara no s'havien presentat. Segons un estudi de l'Hospital Sant Joan de Déu els agressors, afectats també per la situació, poden aprofitar aquesta circumstància d'aïllament de la família per intensificar les dinàmiques de maltractament ja que les víctimes estan ocultes i desprotegides. En un intent de tractar amb l'estrès i l'ansietat addicionals, el maltractador, mogut per un augment de la necessitat de control, pot imposar règims més estrictes i perjudicials per les seves famílies. 

Què ho ha desencadenat?

L’estrés que ha comportat la pandèmia i la situació de confinament ha dut a l’augment de conductes de violència dins la llar. Als factors econòmics, de salut, de seguretat, socials o de treball, s’hi han sumat els efectes del confinament, i les denúncies per violència intrafamiliar han augmentat exponencialment. Aquesta violència es manifesta en totes les seves formes: física, psicològica i sexual. Tot i això, per la situació de confinament hi ha moltes dones que no han denunciat les agressions ja que han volgut prioritzar la unió familiar i la cura dels seus familiars, segons explica la coordinadora de l’Unitat d’Igualtat de la UOC.  

Un estudi del departament de medicina legal de la Universitat de Granada alerta que estrés provocat per la pandèmia i el confinament, s’ha combinat amb altres factors que han agreujat els casos de violència:

  • L’impossibilitat d’abandonar la situació per donar un «temps fora» i rebaixar les tensions propicia una escalada cap a les discussions violentes en persones agressives.
  • L’augment elevat del consum d’alcohol comporta més impulsivitat i manca de gestió emocional en els agressors. .
  • L’absència de la sensació de control de l’agressor en el post-confinament incrementa la gravetat de les agressions. 

Especialment preocupa la situació dels infants, que per la dependència dels adults que tenen, la seva vulnerabilitat i manca de recursos, es troben presos d’aquestes situacions. 

El confinament a casa lligat al fet de presenciar escenes de violència intrafamiliar repetides, poden comportar problemes de salut mental i símptomes físics en infants i adolescents. Es un col.lectiu especialment vulnerable, que necessita ser protegit.

Recursos

L’Hospital Sant Joan de Déu, des del seu CSMIJ de Cornellà, ha creat una guia per detectar casos de violència a la llar durant el confinament. Aquesta guia està a disposició de tots els professionals en aquest enllaç 

També han elaborat un vídeo, dirigit als infants testimonis de violència  a casa seva. Una situació que s’ha vist agreujada pel confinament, i de la que molts infants en son testimonis i víctimes. 

Fonts

Gender-based violence during the pandemic and lockdown. Miguel Lorente Acosta. Departamento Delaware Medicina Legal, Universidad Delaware Granada.

Hospital Sant Joan de Déu, CSMIJ de Cornellà. 

Olga Armengol Vazquez

Psicòloga Col 13744

Aprendre a emocionar-nos

Trauma psicològic - Emoció

En la nostra llista d’aprenentatges pendents sovint ens n’oblidem el més important: aprendre a emocionar-nos. Aprenem a emocionar-nos quan aprenem a sentir el que sentim. Sembla fàcil, però no ho és. L’ansietat, la depressió, l’agorafòbia o la impulsivitat, tenen en comú la dificultat per entendre les emocions a més de tolerar-les i gestionar-les de forma adequada. I és un aprenentatge, perquè per poder-ho fer caldrà sobretot revisar tot allò que hem aprés i que ara ja no ens serveix.

L’objectiu es ser feliços?

Avui en dia la felicitat està sobrevalorada. Com si ser feliç hagués esdevingut una obsessió col.lectiva. Les xarxes socials estan plenes de “secrets” per a aconseguir la felicitat. Instagram et mostra les cares de felicitat, gràcies als viatges, de la mateixa manera els àpats, a més de les noves compres d’amics i influencers, als que sembla que haguem de voler imitar. Per què? Doncs per ser feliços. Hem de ser-ho, no? Això diuen.

Trauma psicològic - Emoció

Aprenem a que s'ha de semblar feliç sempre

Els pares i mares ens obsessionem amb que els nostres fills i filles han de ser feliços. Que tinguin recursos, i a més aprenguin per poder ser feliços. Com si la felicitat fos la meta final, i l’objectiu d’una vida plena. Desitgem que no s’enfadin, que no plorin, a més de que no estiguin tristos… I aquesta vivència des de l’adult, segur que la podem relacionar amb la nostra vivència com a infants sumant tot allò que, un cop més, hem aprés al llarg de la nostra vida.
Però aquesta recerca de la felicitat és molt perillosa. Buscar la felicitat, i l’addicció a aquesta sensació de plenitud i absència de pertorbació, en resum ens pot dur a viure una insatisfacció permanent.

I si no estic feliç? Al menys que ho sembli...

La no-felicitat no és gens ben vista. Com estàs? Be! Contestem, i ens contesten. Quan passem un mal dia, tendim a aïllar-nos, tant amagant les nostres emocions, com evitant el contacte amb altres. Per tant procurem no mostrar aquesta “infelicitat” per no posar malament als altres, i en definitiva emprem recursos que hem anat aprenent per evitar-la.

Els mecanismes que fem servir, que com comentava son apresos, tenen tant a veure amb el nostre tarannà, com amb el filtre personal amb el que veiem els conflictes emocionals. Hi ha persones que se senten millor quan tenen la sensació de controlar-ho tot. D’altres que s’alleugen molt quan comparteixen amb altres el seu malestar. Altres que se senten avergonyits al mostrar allò que els costa sentir i ho amaguen… Identificant els nostres propis patrons podrem, tantmateix, aprendre a emocionar-nos.

Quins son els pegats que fem servir per no connectar amb el que sentim?

No fer res, i deixar-se anar.
Quan la ràbia es desborda, quan la tristor tenyeix tot el dia, o quan l’ansietat explota, deixem anar les emocions sense filtre, sense cap procés per a gestionar-ho diferent. Moltes vegades aquesta sensació de desbordament emocional és summament desagradable, al portar conseqüències impredictibles. Pensem en què suposaria deixar anar la ira o la tristor sense filtre, pel que podem arribar a recórrer a altres “pegats” per evitar aquests desbordaments.

Bloquejar les emocions.
Empassar-les o tirar-les ben endins és una manera per evitar que es notin. El “no passa res” o “no ploris” son aquelles expressions que ens poden venir al cap abans d’empassar-les, i enviar-les ben al fons. Unes expressions que probablement provenen dels nostres propis records d’infància. De més grans podem tendir a abusar de substàncies com l’alcohol, les drogues o jugar o tenir sexe compulsivament per evitar sentir el que sentim. Però quan abaixem la guàrdia, quan deixem de pressionar per mantenir-les amagades, emergiràn amb molta més força i seràn més difícils de gestionar.

Aigua - Bebent aigua

Com una planxa de suro que empenyem amb els peus al fons de la piscina. Es pot mantenir en equilibri una estona, mentre hi estem pendents si som hàbils. Però quan perdem l’equilibri, o alguna cosa ens despisti, començarà a trontollar, i sortirà disparada podent-nos fer mal i esquitxant aigua sense control. El mateix passa amb les emocions bloquejades.

Canviar de tema, evitar-les.
Quan ens diem “no vull pensar en això”, i evitem les situacions o relacions que creiem que ens les poden activar. Com les altres, pot semblar una solució eficaç, però es temporal i sovint comporta nous problemes i més greus (fòbies socials, agorafòbia…).

Controlar.
La idea de creure que es pot decidir què volem sentir o què no. És a dir, te molt a veure amb el judici intern del que està bé sentir i el que no. De la mateixa manera que aquell jutge intern que dictamina qué està bé i què no ho està, sovint sense uns arguments sòlids. Al igual que en els altres casos, quan abaixem la guàrdia aquestes emocions es rebel·len.

Canviar d’emoció
Quan una emoció ens sembla insuportable, podem tendir a canviar-la per un altra, per un registre emocional diferent. Per exemple podem enfadar-nos per, en definitiva, no sentir la tristor. A més de no connectar amb el que realment sentim, això genera una falsa sensació d’alleugeriment (com quan culpem als altres de coses que tenen a veure amb nosaltres).

Aquestes “solucions ràpides” poden semblar una manera de conduir les emocions, però tot i semblar que funciona a curt plaç no funciona a llarg plaç. Sovint constitueixen una solució per l’ara, i esdevindran un problema per més endavant.

Per aprendre a gestionar adequadament les emocions primer de tot els hi hem de poder perdre la por.

Totes les emocions son lícites. Totes son vàlides. I totes acaben passant.

Sensació - Emoció

Aprendre a emocionar-nos

L’objectiu no és tant el “ser feliços”, sinó que les emocions que no ens fan sentir bé es puguin resoldre. Aprendre a emocionar-nos. Que aprenguem a desfer els nusos emocionals cada cop amb més destresa, coneixent-nos millor, i aprenent de les nostres emocions. Només mirant-les als ulls, connectant amb elles, i permetent-nos sentir-les, podrem aprendre a emocionar-nos. Emocionar-nos bé.

Olga Armengol- Psicòloga

Técnica de las cinco preguntas

La técnica de las cinco preguntas, sintetiza algunos de los principios del EMDR para el trabajo de creencias negativas y autolimitantes. En nuestros pensamientos y autoconcepto, existen creencias aprendidas, que nos vamos repitiendo. Cuando estas creencias son negativas, y no nos ayudan, pueden suponer una limitación a nuestro bienestar emocional. Aquello que aprendimos sobre nosotr@s en el pasado nos influye. Bien sea sobre circunstancias que hoy ya no existen, o también de personas que no supieron, o no quisieron, darnos mensajes positivos. Estos mensajes aprendidos se pueden volver en contra nuestro. Quizás no nos demos ni cuenta. Pero en los momentos de malestar emocional, como enfados o tristeza, éstas salen a la luz, y permiten que las podamos identificar, y cambiar.

Con esta técnica, preguntándonos cinco porqués de forma consecutiva, podremos llegar a identificar estas creencias, y a lograr cambiar los pensamientos y creencias que tenemos sobre nosotros mismos, pero que no nos ayudan a estar mejor sino todo lo contrario. Esta técnica está sugerida en el libro «Lo bueno de tener un mal día» de Anabel Gonzalez. Os animo a leer el libro de Anabel Gonzalez, si creeis que esta técnica os puede ayudar. En él existen muchos otros recursos y reflexiones que os pueden ayudar a cambiar la perspevctiva sobre los «malos días», y esa parte «mala» de uno mismo.

El Referèndum i els Infants

EL REFERÈNDUM I ELS INFANTS

Com ho viuen els més petits?

Els nens i nenes viuen aquesta realitat igual que nosaltres, però des de la seva pròpia alçada. El seu propi punt de vista. A mode d'exemple, heu provat mai d'ajupir-vos al seu nivell quan heu estat al mig d'un concert o manifestació? Com us heu sentit? La mateixa realitat, viscuda des de la seva perspectiva, pot ser molt més angoixant i desconcertant.

Tots i totes els nens i les nenes son diferents, i depenent de la seva edat, del seu temperament, el nivell maduratiu, la quantitat d'informació rebuda, o les reaccions que han percebut es creen un mapa mental del que està passant al seu voltant.

Els més petits, tot i ser observadors de la realitat, probablement la puguin viure com un joc. Si ens fixem en pel·lícules com La vita è bella, o The Pursuit of Happyness, podem veure com una mateixa realitat, per difícil que sigui, pot ser viscuda com una divertida aventura als ulls d'un infant.

Quan ja son més grans, sovint a partir dels 5 anys, comencen a fer-se preguntes i volen respostes. Poden entendre, o no, la realitat que veuen, però sovint no avaluen el seu abast ni conseqüències. Això els pot provocar por, ansietat i desconcert.

Sols amb el fet d'oferir un espai on preguntar, ja aconseguirem que disminueixi el seu nivell d'ansietat.

Hem de transmetre missatges clars, amb paraules que entenguin, i poder posar-nos al seu lloc a l'hora de respondre'ls aquestes preguntes. Ja tenen adquirits valors com la solidaritat i l'empatia, i els poden estar espantant o desconcertant les imatges de violència i d'adults ferits física i emocionalment.

Com hauríem d'actuar?

Sovint ens debatem entre la ambivalència de sobreexposar als nens a aquesta realitat, o amagar-los-hi intentant protegir-los.

Els nens i nenes estan exposats als mitjans de comunicació, observen constantment als adults que els envoltem, i necessiten una resposta a les seves preguntes.

Al igual que en altres temàtiques com la mort o les separacions, hem de poder tractar el tema amb naturalitat, i sense restar-li importància. Un infant que pregunta ens està mostrant que necessita respostes, i les hi hem de donar. Amb un llenguatge que pugui entendre, i procurant sempre i en primer lloc la seva protecció i benestar.

Però un infant que no pregunta probablement també les necessiti. Hem d'estar atents al seu estat anímic, als seus jocs, i oferir un espai per els dubtes i esclariments que pugui necessitar. Davant de determinades imatges i situacions, la passivitat i indiferència ens ha de alarmar de que quelcom no s'està processant bé. Alguna reacció emocional natural està quedant amagada. Estar atents i/o acompanyar els seus jocs espontanis, o oferir material plàstic i animar-los a expressar com se senten pot ajudar a connectar-los amb les seves pors i preguntes. Com en una bona recepta de cuina, l'equilibri dels ingredients és essencial.

Els més petits ens poden sorprendre amb moltes preguntes que volen una resposta. "Què vol dir Independència?". "Els policies peguen i són dolents?". "Per què aquesta senyora de la foto te sang a la cara?"... Seria bo poder-los-hi contestar i exemplificar en un llenguatge que entenguin, posant l'accent en la seva protecció emocional i la seva escala de valors.

Les respostes haurien de ser adequades a l'edat del nen o nena, al seu nivell maduratiu, i a les seves reaccions, i sense excedir-nos en detalls irrellevants per ells o que no puguin entendre.

RESPOSTES CLARES, SENZILLES I ADEQUADES AL SEU LLENGUATGE I EDAT

Tot i això, els adults no tenim respostes per tot, i també podem contestar "no ho se", "jo també m'ho pregunto", o "jo tampoc ho entenc". El missatge més valuós per ells i elles serà el que provingui de la nostra pròpia actitud, i de com entomem nosaltres la situació.
També els pot ajudar molt el fet de posar nom a les sensacions i les emocions que senten. Ajudant a identificar sentiments estem ajudant a gestionar-los. Tots son vàlids, tant si ens fan sentir bé com si ens fan sentir malament, i tots ells tenen un nom i es poden expressar. Si costa identificar-los podeu fer ús de l'Emocionari, un diccionari d'emocions, disponible a les biblioteques i llibreries, ideat amb aquest fi.

Olga Armengol Vazquez
Psicòloga Col. 13744

Article publicat a:

Revista del Moviment de Renovació Pedagògica
Diari de l'Educació

La gelosia. Germanet/a a la vista!

La gelosia. Germanet/a a la vista!

Els gels son un estat afectiu, que en els nens i nenes, es caracteritza per la por de perdre, o veure reduït, l'afecte dels seus progenitors, fonamentalment de la mare, a causa del naixement d'un nou germà a qui s'haurà de dedicar molt de temps durant els primers mesos de la seva vida. Alguns experts opinen que els sentiments de gelosia que es produeixen de forma natural al néixer un germà, formen part d'una etapa normal i necessària en el desenvolupament evolutiu, que ajuda als nens a madurar. Tot i això hi ha coses que els pares i mares podem fer per a ajudar a superar-los, i evitar que s'agreugin.

zhlia_11
issue16sibling

Els pares hem de preparar els nens per a l'arribada del nadó, fomentant sobretot la seva autoestima i fent-li partícip de tot el relacionat amb l'arribada del nou membre de la família. En definitiva, els pares hem d'actuar amb afecte, però amb fermesa i sense perdre de vista els nostres criteris educatius. Si, durant aquesta etapa de gelosia, els pares segueixen dedicant el mateix temps al seu fill gran, i oferint-li el mateix afecte i afecte que li demostraven abans de néixer el nadó, aquests  sentiments  acaben per desaparèixer.

 

Alguns consells per prevenir l'agreujament de la gelosia entre germans

És molt difícil deixar de ser el sol per ser una estrella més en l'univers de la casa familiar, però hi ha algunes pautes que hem de tenir en compte per minimitzar en els fills grans els efectes de l'arribada d'un nou membre a la família:

Ajudar a entendre que tindrà un germanet/a. És recomanable que uns mesos abans que neixi el nadó abonem el terreny i preparem al germà o germana gran per al naixement. Al igual que els pares i mares ens anem mentalitzant progressivament durant els 9 mesos de gestació, els germanets també ho poden fer. Incloure un espai mental per al nadó que vindrà, amb positivitat, i il·lusió, i permetent l'expressió de les emocions que tot plegat els hi generi. Tot i això no hem d'oblidar l'edat del/la gran, i recordar que les necessitats d'afecte, cura i protecció continuen estant-hi sobretot si tenen entre 0 i 4 anys.

Procura anticipar els canvis. Si es preveuen canvis d'habitació, és millor fer-los abans del naixement. Així, evitarem que el nostre fill pensi que l'arribada del nadó el va desplaçar i li treu del seu lloc.

Mantingues la seva rutina. Quan s'aproximi el part, no hem de canviar les rutines diàries de l'infant (hora de dinar, lavabo i dormir), tot i que s'hagi de marxar a casa dels avis o d'altres familiars. Sempre que sigui possible, és preferible que passi aquest moment a casa seva, envoltat dels seus joguines i de tot allò que li dóna seguretat.

Evita altres canvis temporalment. No és recomanable ajuntar la crisi de l'arribada d'un germà amb altres canvis importants, com d'ingrés a la escola infantil o un canvi de domicili. Tot i això, si hi ha canvis evolutius per als que creieu que ja està preparat/da (treure bolquer, o anar a dormir al seu llitet), i l'infant ho demana o accepta, podeu provar-ho.

Estimar el doble es possible! Sovint ens qüestionem, quan tenim un sol fill, si és possible estimar tant a un altre. Ho es, i ho podem fer amb naturalitat. Pot continuar havent-hi un temps de qualitat compartit, ple d'afecte i amor quan, per exemple, estiguis alletant al nadó. Es important poder tenir present al germà o germana gran en tot moment, inclús quan sembli que no necessiti atenció. Si rep atenció i amor incondicional, probablement no necessiti reclamar-ne més.

tumblr_nh9e64nDte1rse58po2_1280
תינוק-חדש-מגיע-הביתה
older-child-with-baby

Contes per als infants:

En ocasions resulta útil comptar amb material de lectura, i dibuixos ben bonics, per poder ajudar a simbolitzar què representa l'arribada d'un nadó a casa. També permet identificar els sentiments que això provoca en els nens, i estableix un espai íntim de lectura i afecte amb la mare o el pare. Es important però confiar en el nostre propi criteri per orientar al nen/a i explicar-li-ho, i no abusar massa dels contes per a fer-ho. Encara que esperi un germanet o germaneta te dret a poder seguir llegint la caputxeta.

- https://www.demicasaalmundo.com/blog/11-libros-para-preparar-la-llegada-de-un-hermanito/

- http://www.crecerfeliz.es/Ninos/Desarrollo-y-aprendizaje/Cuentos-sobre-los-celos-entre-hermanos

- http://www.clubpequeslectores.com/2015/03/21-libros-infantiles-celos-rivalidad-hermanos.html

 

Lectures per mares i pares:

Aquestes son algunes lectures que tracten molt bé el tema.

- El segundo hijo. M. Zweiback.

- Celos y rivalidad entre hermanos. Jesus Jarque.

- Hermanos, no rivales. Adele Faber.

- Niños Celosos. Nessia Laniado.

 

 

Olga Armengol, Psicòloga Sanitària

636234258

 

Obrir whatsapp
1
Et puc ajudar?
Hola! En què et puc ajudar?