La psicologia dinàmica i la psicoanàlisi ofereixen una mirada profunda i transformadora de l’experiència humana. Lluny dels tòpics antics, aquestes disciplines han evolucionat incorporant evidències neurobiològiques i aportacions contemporànies que les converteixen en eines clíniques potents, especialment per a persones que volen entendre i transformar els seus patrons emocionals de manera duradora.
Una mirada a les arrels del malestar
La psicologia dinàmica parteix d’una idea central: els símptomes no són problemes a eliminar, sinó manifestacions d’un conflicte intern no resolt. Aquest enfocament no es limita a alleujar el malestar, sinó que busca entendre què l’origina, com es sosté i què el subjecte en fa amb ell. La psicoanàlisi hi afegeix un treball més ampli sobre el món intern, les identificacions inconscients, les defenses i la relació amb les figures parentals internes.
Neurociència i memòria emocional: per què funciona
L’abordatge dinàmic és plenament coherent amb els coneixements actuals sobre el cervell emocional. Sabem que les experiències primerenques, especialment les relacionades amb el vincle i l’aferrament, deixen una empremta en els sistemes límbics (amígdala, hipocamp, insula). Quan no s’integren, aquestes vivències poden quedar encapsulades com a patrons automàtics de relació, cosificats en forma de síntomes somàtics, ansietat, inhibició emocional o repeticions compulsives.
La teràpia dinàmica crea un espai de seguretat relacional, on el cervell pot tornar a processar aquestes experiències. El mecanisme terapèutic fonamental és la relació amb el/la terapeuta, que actua com a figura d’aferrament secundari segur. Aquest vincle permet la reestructuració de circuits emocionals profunds a través del procés de mentalització, insight i elaboració narrativa.
Eficàcia a llarg termini: no només alleujar, sinó transformar
Diversos estudis han mostrat que la psicoteràpia psicoanalítica i la psicoteràpia psicodinàmica tenen efectes que augmenten amb el temps, fins i tot després d’acabar el procés. Això contrasta amb teràpies simptomàtiques o conductuals que, tot i ser útils a curt termini, sovint no modifiquen les estructures profundes que sostenen el malestar. El treball amb l’inconscient, el conflicte intern i el vincle terapèutic genera una reorganització de la identitat emocional del pacient.
Un abordatge complet del vincle, el cos i el significat
La psicologia dinàmica tracta especialment bé persones amb:
- Trastorns de l’aferrament
- Dol complicat o no elaborat
- Conflictes identitaris o de valor personal
- Símptomes somàtics o desregulació emocional
- Històries de negligència o trauma relacional precoç
El treball no només és verbal: el cos parla, i la teràpia ha d’aprendre a escoltar-lo. Això ens porta a integrar una altra eina terapèutica amb fonament neurobiològic i centrada en l’experiència somàtica: l’EMDR.
Psicoanàlisi i EMDR: dues vies cap al mateix centre
Tot i les diferències metodològiques, l’EMDR i la psicologia dinàmica comparteixen un principi fonamental: el vincle com a agent de transformació. L’EMDR accedeix a les xarxes de memòria traumàtica mitjançant estimuls bilaterals, mentre que la teràpia dinàmica ho fa a través de la paraula, la transferència i l’experiència emocional compartida. Totes dues reparen l’aferrament, desbloquegen el sistema nerviós i redueixen de forma significativa la simptomatologia ansiosa, les somatitzacions i les conductes defensives.
L’objectiu no és només funcionar millor, sinó viure amb més llibertat, amb més connexió i amb més sentit.